Hitler. En dr. Cat va ser el malson dels alemanys al front iugoslau i albanés, on dirigí moltes unitats de xoc partisanes. Per molt que ho intentaren, els nazis mai van poder apressar-lo. El psicòpata assassí de masses Hitler, que odiava els gats, li va afagar tanta ràbia que va ordenar la construcció d'un camp de concentració per a gats vora de Breslau. Afortunadament, l'arribada de l'Exèrcit Roig va impedir que la instal·lació entrés en funcionament. De fet, els russos van passar molts anys intentant averiguar per a què dimonis s'havia construit aquell recinte tan estrany.
Stalin ja odiava a l'Avi Cat arrel d'un afer alcohòlic en el que el va deixar en ridícul i encara més a En dr. Cat, qui el criticava obertament per mig món i es deixava veure en públic amb en Trostsky, enemic número 1 del psicòpata assassí de masses georgià. De fet, En Cat s'havia vist obligat a de fugir de l'URSS amagat en una llauna gegant de caviar el 1921. Es rumoreja que un tipus amb piolet (probablement agent del NVKD) va recòrrer el front d'Aragó (on en Cat era comandant de forces especials del POUM) el 37 demanant per un «tipus amb pinta de gat».
Eisenhower va ser més dolent que el pebre i va arribar a ser president dels Estats Units malgrat ser un psicòpata assassí de masses, autor del terror nuclear i la carera armamentística. Va organitzar la preeeminència del terrible lobby de la indústria militar a Washington i va crear l'imperialisme ianqui de la guerra freda, basat entre altres coses en l'ús de la CIA per desestabilitzar règims «no amics» i assassinar polítics desfavorables. Mossadeq, Nasser, Lumumba...són algunes de les seves víctimes. L'únic que va fer de bó va ser els peus al boig de Mac Arthur, que volia rebentar Corea del Nord i mitja Xina amb bombes atòmiques. Entre molts assassinats que se li imputen va donar ordre de pelar en Cat i l'Avi Cat diverses vegades, amb resultats llastimosos per als seus agents.
Eric
Von Heineken, ufòleg de dubtosa reputació, estava obsessionat
que en Cat representava la punta de llança d'una invasió d'extraterrestres
comunistoides i ateus. El seu llibre «Cats from outer space»,
publicat a Las Vegas el 1967 duia el subtítol «Who really is Dr.
Cat?».
Durant una colla d'anys va estar emprenyant en dr. Cat, que per aquella
època vivia a Las Vegas, amb aparells, denúncies a l'FBI i als «men
in black», en col·laboració amb els seus amics alcohòlics Demis
Roussos i Rod Stewart.
Demis Roussos, infaust cantant
grec de panxa descomunal i veu aflautada, acompanyà durant una temporada
Eric Von Heineken, que en plena paranoia alienígina, perseguia constantment
En Cat per Las Vegas.
Una baralla amb en Cat en el casino on aquest treballava de croupier,
li havia fet perdre el seu famós barret. La panxa, deguda a un abús crònic
de souvlakis, moussaka greixós, chili-dogs, burritos i baklavas, li impedia
seriosament acomplir el seu somni de fer-se bandoler mexicà, ja que no
trobava cap cavall que l'aguantés. Però confiava cegament en el seu barret
per ser acceptat més enllà de Tijuana.
D'aquí l'odi persecutori contra l'heroi anticolonial i l'estranya aliança
amb en Von Heineken.
Rod Stewart, cantant que es creia molt sexy i formà part de l'assetjament a En Cat dirigit per Von Heineken a Las Vegas, més que res per avorriment. En una bronca de bar va perdre la memòria i durant dos anys va deixar el pop i actuà com cantant tirolès en diversos cabarets i motels dels estats de Nevada i Utah. Finalment un fan el va reconèixer i va trucar a la seva discogràfica, que el va reciclar amb sorprenent facilitat.
Enver Hoxa va ser un tirà psicòpata que va governar Albània després de la II Guerra Mundial, sotmetent-la a un règim funest de tall estalinista. En Cat, que havia tingut un rol decisiu en l'alliberament d'Albània d'italians i nazis, no era del grat d'en Hoxa, que veia en ell un obstacle pels sus plans de controlar el país. En Hoxa i els seus sequaços van fer caure en un parany en Cat i els seus partisans. L'heroi anticolonial va haver de fugir per potes i es salvà nedant fins a Corfu (el que té el seu mèrit tenint en compte com arriben a odiar l'aigua els gats).
Luís M. Anson, un dels caps pensants de la Brunete mediàtica, feixista maquillat, buc insignia de l'imperialisme espanyol de dreta rància, que tant sovint han atacat les idees que encarna En dr. Cat. Va escriure: «La miseria moral y política de los catalanes es tan grande que ahora ya buscan sus líderes entre los gatos» (ABC del 15-7-02).
Els Borbons, des de sempre i per sempre, fins que abdiquin o siguin abdicats.
Els tres tenors desafinadors i, en general, la rancietat hispana, en especial del sector ultranacionalista del PSOE que sota el tímid vernís pseudoprogressista no aconsegueix dissimular el seu profund racisme colonial.
Felipe Gonzàlez i Alfonso Guerra van dur la transició espanyola cap al pacte amb els postfranquistes, liquidant l'esperit de l'oposició clandestina, destruint un possible estat federal i obrint la porta a l'economia especulativa salvatge, la corrupció i la màfia. Amb diners de la CIA i l'SPD, van carregar-se l'hegemonia del PCE, que s'havia currat l'oposició antifranquista mentre ells feien «el señorito». Van pagar aquest ajut amb l'engany més gran al poble espanyol en el referèndum-presa de pèl de l'OTAN. Van impulsar el terrorisme d'estat i van acabar amb la jove democràcia espanyola fent els ulls clucs a la corrupció i la tortura. Especialment espantós Alfonso Guerra, incapaç d'entendre la diversitat nacional i creador d'un politburó a la búlgara que va dur el PSOE i el país a un nivell de democràcia real baixíssim. Imperialistes espanyols d'esquerra fins a la psicopatologia, van convertir el 500 aniversari del genocidi indi a Amèrica en una apoteosi nacionalista espanyola.
John Quayne Hugues, periodista de la BBC que va entrevistar En dr. Cat a Cu-Chi, al Vietnam, el 1971. L'entrevista va acabar molt malament i l'acció corporativista d'en Quayne va provocar un boicot dels media a la figura d'en Cat que ha perdurat fins ara i que explica en part la seva poca notorietat pública. Cal dir que aquesta poca notorietat és perfecta per a un conspirador com en Cat, que així pot anar i venir sense fer massa soroll.
Duran, que vendria la pàtria per un ministeri i a sa mare per un bon lloc a les tertúlies. De fet no té cap relació directa amb En dr. Cat, tal com pot veure's, ja que l'heroi anticolonial probablement no s'hagués pogut reprimir de deixar-li un record amb les urpes al mig del seu front prodigiosament interminable de Judes.
Borrell, per tal de demostrar la seva total adhesió a la causa de l'opressor actua com més anticatalà que els propis espanyols més furibundament anticatalans. Des que va posar el tren d'amplada europea de Sevilla a Madrid fins que va impedir parlar en català al Parlament Europeu al diputat Berant Joan o va insultar una diputada kurda, han passat molts anys. Ell però, segueix sent l'exemple màxim del bon catalanet.
Les princeses, guapes o lletges, que no abdiquen i no es declaren públicament republicanes, lesbianes o com a mínim, anarquistes.
Bush,
Aznar: L'imperi i els seus servents.
Acabada la segona guerra mundial, i expulsat
d'Albània, la lluita d'En dr. Cat va tenir un nou enemic: l'Imperi,
encarnat en aquells (i aquests) moments pels USA.
La gentussa que el serveixen, Aznars, Bushos, Berlusconis, Blairs han
estat definits per en Cat com la púrria del planeta. Les
seves agències han intentat esborrar del mapa el nostre
heroi, sense cap mena d'èxit.
Dr. Pat, un curandero d'allò més patiller que actúa a Massalfassar i rodalies. De fet és força inofensiu, però com hi ha gent que confon el «Consultori del dr.Cat» amb el «Consultori del dr. Pat», en Cat s'enfurisma potser de manera exagerada i innecessària.
Baltasar FdP Garzon,
jutge justicier que es creu per sobre del bé i del mal, fa ulls grossos
a la tortura, il·legalitza partits, envia la gent a la garjola pel sol
fet de tenir idees diferent a les de l'imperiet... Persegueix els fatxes
a l'estranger però deixa tranquils i ben tranquils els fatxes espanyols.
Quan era molt jove va passar una època als USA, estudiant mètodes policials
i fiscals a l'FBI
(d'on li ve aquesta dèria «Clint Eastwood»). Allí va conèixer
en dr. Cat a través d'una delació i va intentar detenir-lo
per possessió de marihuana, ser d'esquerres i tenir molt més èxit que
ell amb les guapes hippies de Haight
Street. En Cat se li va escapar pels pèls i fonts de l'Audiència Nazional
han filtrat que el súper jutge planeja la seva revenja.
Nina,
o com ser una «bona catalaneta»
col·laborant a sac amb l'imperiet a través del programa escombriaire
i colonitzador «Operacion
Trumfo». En dr. Cat sosté que va arribar tan lluny aprofitant-se
que del seu amic de l'època de Las Vegas Xavier
Cugat, els seu «protector» i que (sempre segons en Cat)
ja rapapiejava. Quan el dr. la veia per la tele solia disparar-li amb
el Maurici, malgrat les protestes dels
altres teleespectadors lligaires i del tresorer de la LA, que no donava
per pagar televisors nous.
Muskar XII, el repel·lent rei de Sildàvia. Bàsicament, és un rei i com ja heu vist, En dr. Cat és enenmic de tots els reis arreu, reals o de còmic.
Pedro J. o la mentida com a obra d'art (de les horteres, com les de la seva dona). No és que sigui l'únic periodista mentider del món, ni l'únic reporter espanyol fastigós o que fa vomitar, però en Cat li té una especial mania des que en una notícia al panflet «El Mundo» el 6/7/93 l'acusava de col.laborador amb el GAL. La veritat és que en diverses ocasions, en Cat ha organitzat com a venjança trobades nocturnes de centenars de gats a la gespa de la seva piscina mallorquina i concursos d'aquells d'a veure qui pixa més lluny just a la vora de l'aigua clorada. No és cert que això inspirés a Agatha Ruiz de la Prada el perfum «Gatita».
Cambó, o com la «moderació» i el «seny» obren les portes a la destrucció més absoluta, a la mort, al caos. Al seu fulletó «Per la concòrdia» al·ludeix directament a Macià, En Cat i el seu avi quan fa referència a «aquests eixalabrats» que volen la «independència»... Quan els franquistes a qui havia finançat van passar mitja Catalunya a sang i foc no els va trobar «eixalabrats» fins massa tard. Maleït siga!! I pensar que té una estàtua a Barcelona allà on en Quico Sabaté volia fer passar un camió carregat de dinamita per fer volar la comisaria de Via Laietana!!
El coronel Sponz, cap de la policia secreta de Bordúria. En dr. Cat ha tingut problemes (com a mínim) amb les següents agències: l'NKVD, el KGB, les SS, l'Interpol, el FBI, el Deuxième Bureau, la ZEPPO, el MI5, el MOSAD, el CNI, el CSI i els "homes de negre" de la NASA. El braç terrorista de l'Imperi, la CIA, l'ha encalçat per mig planeta i ha atemptat contra ell en més de cinquanta ocasions, des de Guatemala al Vietnam, passant per Pernambuco i Sausalito, afortunadament sense èxit. Cal dir que el número de vídues amb condecoracions per serveis prestats que odien en dr. Cat i alguns dels seus col.laboradors més pròxims, com el capità Jaques, és considerablement alt.
El reverend Ward.K.Phillips, va ser salvat del suïcidi per En dr. Cat a Las Vegas, qui fins i tot l'acollí a casa seva una temporada. Però es va fer testimoni de Jehovà i es convencé que en Cat era un dimoni, pel que el denuncià al FBI, que envià en BFdP Garzón (aleshores ajudant de fiscal en pràctiques) a detenir-lo, sense éxit. Va escriure un fascinant article al "Readers Digest" el 23-11-70 sobre la seva relació amb en Cat. Després va tenir alguns problemes de salut mental i va acabar de predicador al Disneyworld d'Orlando.