Herois |
El segle XX ha vist un munt d'homes i dones que, com En dr. Cat i l'Avi Cat, han lluitat contra el colonialisme arreu. Alguns dels més destacats són els que us presentem a continuació.
|
Frantz Fanon va nèixer a Martinica i estudià a Paris, i aviat fou el gran teòric de la descolonització, especialment a través del seu llibre «Les damnés de la terre». Va participar activament en la independència d'Algèria. Va fer-se molt amic d'en Cat durant l'etapa africana de l'heroi garrafenc. |
|
![]() |
Kwame Nkrumah va ser un dels líders de la independència de Ghana. Va formar diversos moviments panafricanistes reivindicant el dret dels països africans a tenir un Estat. Va fundar el Partit de la Convenció del Poble per aconseguir l'autodeterminació, mentre promovia vagues, revoltes al carrer i protestes massives de la població civil, per les quals va ser empresonat diverses vegades. En els seus diversos llibres el tema comú era la lluita de classes i el deure dels africans d'oposar-se a ser colònies de països estrangers.
|
|
|
Augusto César Sandino va ser un líder de la resistència nicaragüenca contra l'exèrcit nord-americà a Nicaragua. Després de la retirada de les forces nord-americanes, va lluitar el nou home fort que hi van deixar al poder, el Gral. Anastasio Somoza García. Va ser assassinat a traïció juntament amb el seu germà per membres de la Guàrdia Nacional. |
|
|
Joan Fuster és el gran teòric de la colonització espanyola sobre el país Valencià i els Països Polacs. Agitador i escriptor incansable, va patir la persecució de l'extrema dreta valenciana i la incoherència total de molts dels que es declararen deixebles seus i van acabar al PSPV o organitzacions col·laboracionistes similars. |
|
|
Malcom X defensà la dignitat del poble negre i el dret a l'autodefensa activa, sent un dels líders més prominents del nacionalisme negre. Abogà l'afro-americanisme i el panafricanisme, la negritud, els drets humans i l'orgull negre. Va ser assassinat, aparentment, per membres de la «Nació de l'Islam» el 1965. |
|
|
Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar y Palacios fou un líder revolucionari veneçolà, que va lluitar contra Espanya per la independència de Veneçuela, Colòmbia, Perú, Equador, Panamà i Bolívia. És considerat l'heroi popular de l'Amèrica Llatina.
|
|
![]() |
Markos Botsaris va ser un bandit antiotomà (kleftés), que fou un dels líders partisants més valents i legendaris del moviment per al independència grega, sent membre de la societat secreta Filiki Eteria. Morí el 1823 en un heroic atac de 350 dels seus contra 4000 albanesos a Karpenisi. Les seves gestes encara es canten a la Grècia actual. |
|
![]() |
José Martí va ser el líder de la independència cubana. Va passar uns anys de la seva infància a València. Fou un gran poeta i escriptor, i va tenir una molt activa vida política, tan a Cuba (va ser empresonat) com a l'exili, especialment als USA. Va fundar el Partido Revolucionario Cubano. El 1895 va declarar la independènicia de cuba prometent la fi del racisme i l'amistat amb els colons espanyols que no s'oposessin a la independència. Amb una colla de rebels va desembarcar a la illa i va ser mort a la batalla de Dos Ríos l'19 de maig del 1895. És l'heroi nacional. |
|
![]() |
Miquel Badia i Jaume Compte van ser líders independentistes catalans implicats en el Complot de Garraf el 1925, que intentà enviar Alfons XIII a l'altre barri. Jaume Compte morí als enfrontaments del 6 d'octubre del 1934 i Miquel Badia ("capità collons") fou assassiant per pistolers de la FAI el 28 d'abril del 36. |
|
|
Gerónimo (1829-1909) fou un cabdill dels apatxes bedonkohes, una fracció dels chiricahues, el nom del qual era Goyathle, «el que badalla». El 1880 es va escapar de la reserva i s'establí a la frontera amb Mèxic. Des del 1883 es va enfrontar amb Crook, i el 1884 va tornar a la reserva. Es va tornar a escapar el 1885 però fou obligat a rendir-se el 1886. Fou confinat a la reserva de Fort Marion (Florida) fins el 1894, quan fou traslladat a Fort Still (Oklahoma), on va morir. |
|
![]() |
Rizal y Alonso, va ser el líder i inspirador de la independència de les Filipines, escriptor i poeta. Era políglata i polímata. Formà part de la societat secreta antiespanyola dels Katipunan. Va ser afusellat pels espanyols el 1896 i és l'heroi nacional filipí. |
|
|
Aimé Cesaire. Poeta de la Martinica que dugué a la literatura tota la força i la poesia de la lluita anticolonial. |
|
|
Pere Gil i Juli Vert, comandants de l'Exèrcit Popular dels Països Catalans, herois de l'alliberament de les Illes Medes i altres peripècies. |
|
![]() |
Ben Bella va ser un dels líders de la independència d'Algèria i el seu primer president. Amic de Nasser, el suprot que aquest li va donar va facilitar que França s'hi revengés en l'afer Suez. Va ser apartat del poder per l'exèrcit i el seu ex-amic Boumédiènne, estan sota arrest fins el 1980 i a l'exili fins el 90. |
|
|
Michael Collins fou un dels principals dirigents de la insurrecció armada que finalment, malgrat les advertències dels moderats, dugué Eire a la independència. |
|
![]() |
Patrice Lumumba, va ser el líder de la independència del Congo i un dels polítics anticolonialistes més importants de l'Àfrica. Va ser elegit primer ministre el 1960 però se'l deposà poc després en un cop d'estat instigat per la CIA i Bèlgica, que instaurà al seu lloc el terrible dictador Mobutu. Va ser assassinat immediatament en obscures circumstàncies. Un cop mort, va passar a ser l'heroi de l'alliberament africà, el Che negre. |
|
|
Gandhi va ser un dels pares fundadors de l'estat de l'Índia advocant pel pacifisme com a forma de revolució. Va ajudar a obtenir la independència de l'Índia de Gran Bretanya, inspirant a altres colònies a treballar per la seva independència i finalment desmantellar l'Imperi Britànic substituint-lo per la Commonwealth. El principi de Gandhi: veritat + camí, ha inspirat a generacions d'activistes com Martin Luther King i Nelson Mandela.
|
|
|
George Washington fou el primer president dels Estats Units d'Amèrica. El nomenaren delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, i es declarà partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes. Fou el general i comandant en cap de l'exèrcit continental el 1775 durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. Hagué d'organitzar, amb grans dificultats, un exèrcit coherent, tot vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles. Després de sis anys de guerra, aconseguí finalment la capitulació de les tropes britàniques i la independència dels EUA.
|
|
|
Jawaharlal Nehru, Es convertí en el primer ministre de l'Índia des de la independència el 15 d'agost de 1947 fins a la seva mort. Va ser la ma dreta de Mahatma Gandhi. Despres dels successos de 1942 va passar 32 mesos a la presó, i desprès va formar el primer governo hindú el juliol de 1946. Com a primer ministre, Nehru va du a terme una política exterior de no alineament convertint-se en el fundador i dirigent d'aquest moviment.
|
|
|
Blai Camallarga, líder de Caminet Enllumenat, organització que brillantment alliberà el Castell de Bairén. |
|
![]() |
Theodoros Kolokitronis, era ja als quinze anys un capità de la guerrilla al Pel.loponés. Va ser corsari i va aconseguir unir les bandes de partisans i bandits en una mena d'exèrcit regular que va dur els grecs a declarar la guerra el 1821 i als seus primers èxits reals que les permetrien poder declarar la independència, encara que sols fos en una part del territori. Es conegut com "l'alliberador". |
|
![]() |
Pascal Paoli, pare de la pàtria corsa, es declarà General de la Nació Corsa i cap de les forces independentistes contra els genovesos. El 1755 proclamà la república democràtica corsa. Però el 1767 els francesos van envair la illa i Paoli va haver d'exiliar-se a Anglaterra. És l'heroi nacional. |
|
|
Mossadeq va ser primer ministre de l'Iran i impulsà la seva descolonització efectiva, nacionalitzant el petroli. Els britànics i la CIA van fer caure el seu govern i van acabar amb la democràcia a l'Iran. |
|
|
Francesc Macià, creà la lluita anticolonialista catalana moderna. A travès de l'intent d'invasió de Prats de Molló, aconseguí la simpatia d'Europa a la causa catalana. Va ser un home d'un gran carisma per al poble, i no sols per al poble català, tot i que no tant per a la burgesia (veure Cambó). Declarà la República Catalana el 14 d'abril del 31, però hagué de fer marxa enrera per acceptar un consolidació democràtica a Es-panya que sols dugué al feixisme. Però tingué la dignitat de no intentar fer creure al poble català que allò era fantàstic.
|
|
|
Ho Chi Minh va ser el líder de la descolonització i la independència del Vietnam contra França. Més tard, amb la tenaç resistència del su poble, i va ajudar a enfonsar l'imperialisme americà clàssic, que es va veure forçat a mutar cap al neoliberalisme globalitzador.
|
|
![]() |
Skandenberg, va ser el líder de la lluita dels albanesos contra l'imperi otomà al segle XV i és l'heroi nacional albanés. |
tornar |