Frantz Fanon va nèixer a Martinica i estudià a Paris, i aviat fou el gran teòric de la descolonització, especialment a través del seu llibre «Les damnés de la terre». Va participar activament en la independència d'Algèria. Va fer-se molt amic d'en Cat durant l'etapa africana de l'heroi garrafenc.
Kwame Nkrumah va ser un dels líders de la independència de Ghana. Va formar diversos moviments panafricanistes reivindicant el dret dels països africans a tenir un Estat. Va fundar el Partit de la Convenció del Poble per aconseguir l'autodeterminació, mentre promovia vagues, revoltes al carrer i protestes massives de la població civil, per les quals va ser empresonat diverses vegades. En els seus diversos llibres el tema comú era la lluita de classes i el deure dels africans d'oposar-se a ser colònies de països estrangers.
Augusto César Sandino va ser un líder de la resistència nicaragüenca contra l'exèrcit nord-americà a Nicaragua. Després de la retirada de les forces nord-americanes, va lluitar el nou home fort que hi van deixar al poder, el Gral. Anastasio Somoza García. Va ser assassinat a traïció juntament amb el seu germà per membres de la Guàrdia Nacional.
Joan Fuster és el gran teòric de la colonització espanyola sobre el país Valencià i els Països Polacs. Agitador i escriptor incansable, va patir la persecució de l'extrema dreta valenciana i la incoherència total de molts dels que es declararen deixebles seus i van acabar al PSPV o organitzacions col·laboracionistes similars.
Malcom X defensà la dignitat del poble negre i el dret a l'autodefensa activa, sent un dels líders més prominents del nacionalisme negre. Abogà l'afro-americanisme i el panafricanisme, la negritud, els drets humans i l'orgull negre. Va ser assassinat, aparentment, per membres de la «Nació de l'Islam» el 1965.
Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar y Palacios fou un líder revolucionari veneçolà, que va lluitar contra Espanya per la independència de Veneçuela, Colòmbia, Perú, Equador, Panamà i Bolívia. És considerat l'heroi popular de l'Amèrica Llatina.
Markos Botsaris va ser un bandit antiotomà (kleftés), que fou un dels líders partisants més valents i legendaris del moviment per al independència grega, sent membre de la societat secreta Filiki Eteria. Morí el 1823 en un heroic atac de 350 dels seus contra 4000 albanesos a Karpenisi. Les seves gestes encara es canten a la Grècia actual.
José Martí va ser el líder de la independència cubana. Va passar uns anys de la seva infància a València. Fou un gran poeta i escriptor, i va tenir una molt activa vida política, tan a Cuba (va ser empresonat) com a l'exili, especialment als USA. Va fundar el Partido Revolucionario Cubano. El 1895 va declarar la independènicia de cuba prometent la fi del racisme i l'amistat amb els colons espanyols que no s'oposessin a la independència. Amb una colla de rebels va desembarcar a la illa i va ser mort a la batalla de Dos Ríos l'19 de maig del 1895. És l'heroi nacional.
Miquel Badia i Jaume Compte van ser líders independentistes catalans implicats en el Complot de Garraf el 1925, que intentà enviar Alfons XIII a l'altre barri. Jaume Compte morí als enfrontaments del 6 d'octubre del 1934 i Miquel Badia ("capità collons") fou assassiant per pistolers de la FAI el 28 d'abril del 36.
Gerónimo (1829-1909) fou un cabdill dels apatxes bedonkohes, una fracció dels chiricahues, el nom del qual era Goyathle, «el que badalla». El 1880 es va escapar de la reserva i s'establí a la frontera amb Mèxic. Des del 1883 es va enfrontar amb Crook, i el 1884 va tornar a la reserva. Es va tornar a escapar el 1885 però fou obligat a rendir-se el 1886. Fou confinat a la reserva de Fort Marion (Florida) fins el 1894, quan fou traslladat a Fort Still (Oklahoma), on va morir.
Rizal y Alonso, va ser el líder i inspirador de la independència de les Filipines, escriptor i poeta. Era políglata i polímata. Formà part de la societat secreta antiespanyola dels Katipunan. Va ser afusellat pels espanyols el 1896 i és l'heroi nacional filipí.
Aimé Cesaire. Poeta de la Martinica que dugué a la literatura tota la força i la poesia de la lluita anticolonial.
Pere Gil i Juli Vert, comandants de l'Exèrcit Popular dels Països Catalans, herois de l'alliberament de les Illes Medes i altres peripècies.
Ben Bella va ser un dels líders de la independència d'Algèria i el seu primer president. Amic de Nasser, el suprot que aquest li va donar va facilitar que França s'hi revengés en l'afer Suez. Va ser apartat del poder per l'exèrcit i el seu ex-amic Boumédiènne, estan sota arrest fins el 1980 i a l'exili fins el 90.
Michael Collins fou un dels principals dirigents de la insurrecció armada que finalment, malgrat les advertències dels moderats, dugué Eire a la independència.
Patrice Lumumba, va ser el líder de la independència del Congo i un dels polítics anticolonialistes més importants de l'Àfrica. Va ser elegit primer ministre el 1960 però se'l deposà poc després en un cop d'estat instigat per la CIA i Bèlgica, que instaurà al seu lloc el terrible dictador Mobutu. Va ser assassinat immediatament en obscures circumstàncies. Un cop mort, va passar a ser l'heroi de l'alliberament africà, el Che negre.
Gandhi va ser un dels pares fundadors de l'estat de l'Índia advocant pel pacifisme com a forma de revolució. Va ajudar a obtenir la independència de l'Índia de Gran Bretanya, inspirant a altres colònies a treballar per la seva independència i finalment desmantellar l'Imperi Britànic substituint-lo per la Commonwealth. El principi de Gandhi: veritat + camí, ha inspirat a generacions d'activistes com Martin Luther King i Nelson Mandela.
George Washington fou el primer president dels Estats Units d'Amèrica. El nomenaren delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, i es declarà partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes. Fou el general i comandant en cap de l'exèrcit continental el 1775 durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. Hagué d'organitzar, amb grans dificultats, un exèrcit coherent, tot vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles. Després de sis anys de guerra, aconseguí finalment la capitulació de les tropes britàniques i la independència dels EUA.
Jawaharlal Nehru, Es convertí en el primer ministre de l'Índia des de la independència el 15 d'agost de 1947 fins a la seva mort. Va ser la ma dreta de Mahatma Gandhi. Despres dels successos de 1942 va passar 32 mesos a la presó, i desprès va formar el primer governo hindú el juliol de 1946. Com a primer ministre, Nehru va du a terme una política exterior de no alineament convertint-se en el fundador i dirigent d'aquest moviment.
Blai Camallarga, líder de Caminet Enllumenat, organització que brillantment alliberà el Castell de Bairén.
Theodoros Kolokitronis, era ja als quinze anys un capità de la guerrilla al Pel.loponés. Va ser corsari i va aconseguir unir les bandes de partisans i bandits en una mena d'exèrcit regular que va dur els grecs a declarar la guerra el 1821 i als seus primers èxits reals que les permetrien poder declarar la independència, encara que sols fos en una part del territori. Es conegut com "l'alliberador".
Pascal Paoli, pare de la pàtria corsa, es declarà General de la Nació Corsa i cap de les forces independentistes contra els genovesos. El 1755 proclamà la república democràtica corsa. Però el 1767 els francesos van envair la illa i Paoli va haver d'exiliar-se a Anglaterra. És l'heroi nacional.
Mossadeq va ser primer ministre de l'Iran i impulsà la seva descolonització efectiva, nacionalitzant el petroli. Els britànics i la CIA van fer caure el seu govern i van acabar amb la democràcia a l'Iran.
Francesc Macià, creà la lluita anticolonialista catalana moderna. A travès de l'intent d'invasió de Prats de Molló, aconseguí la simpatia d'Europa a la causa catalana. Va ser un home d'un gran carisma per al poble, i no sols per al poble català, tot i que no tant per a la burgesia (veure Cambó). Declarà la República Catalana el 14 d'abril del 31, però hagué de fer marxa enrera per acceptar un consolidació democràtica a Es-panya que sols dugué al feixisme. Però tingué la dignitat de no intentar fer creure al poble català que allò era fantàstic.
Ho Chi Minh va ser el líder de la descolonització i la independència del Vietnam contra França. Més tard, amb la tenaç resistència del su poble, i va ajudar a enfonsar l'imperialisme americà clàssic, que es va veure forçat a mutar cap al neoliberalisme globalitzador.
Skandenberg, va ser el líder de la lluita dels albanesos contra l'imperi otomà al segle XV i és l'heroi nacional albanés.