? Neix al Garraf, en data i segle desconegut. (Els homes gats tenen una longevitat matusalèmica. Es creu que poden arribar al 800 o 900 anys!)

1921-1926. Estudia medicina a la Universitat Lomonossov de Moscou. Membre del Soviet d'Odessa i de la III Internacional.

1927. Expulsat del PCUS per Stalin, amagat en una llauna gegant de caviar, s'escapa a Constantinopla on es reuneix amb Trotski i altres exiliats d'esquerra. Coneix activistes armenis, gercs i kurds. Retorn a Catalunya on conspira amb el seu avi i amb Macià.

1931. Acull Trotski al Garraf.

1934. Participa activament als fets d'octubre i ajuda nombrosos militants en la fugida per les clavegueres de Barcelona.

1936-1939. Guerra Civil: comandant de tropes especials amb el POUM.

1940-1944. Fa la 2a Guerra Mundial als Balcans. Esdevé comandant dels partisans de Tito, amb qui estableix una gran amistat. Es desplaça a Albània, on ajuda a foragitar els nazis. Els pispa un submarí, que esdevindrà fins avui el seu mitjà habitual de transport.

1945. Baralla a mort amb Enver Hoxha: Dr. Cat ha de fugir d'Albània nedant fins a Corfú.

1945-48. Intervé a la guerra grega, contra la colonització angloamericana i amb el somni de constituir un mediterrani socialista i no alineat. Ell i l'Avi Cat hi descobreixen el que serà ja per sempre el seu gran enemic: l'Imperi americà.

1949. Exili a Malta, on retroba l'Avi Cat. Crisi vital: treballa de crupier al casino de Gozo. Protagonitza un escàndol amb la neboda del bisbe de La Valletta durant una recepció oficial.

1950. Primer viatge a Vietnam, amb el seu avi arrel dels problemes a Malta, on coneix Ho Chi Minh i s'entrena en la lluita antiimperialista.

1951. Lluita contra els ianquis a Corea.

1952. Viatge a Pequin. Mal rotllo amb Mao. De fet, molt mal rotllo, especialment després d'un afer amb una comissària guapíssima de qui Tse Tung estava enamoradíssim. Fuig en una canoa Yangtze amunt fins que pot arribar al curs alt del Mekong i a través de Yunnan passa a Laos.

1953-56. Martinica: coneix Aimé Césaire i Frantz Fanon, influències claus en el seu pensament. Estada a Guatemala el 54, d'on ha de fugir perseguit per la CIA. Viatja a Cuba i s'integra a les forces revolucionàries fins a l'independència. Rebutja un ministeri.

1959. Participa als moviments anticolonials a Tanzània i el Congo. Forta amistat amb Lubumba i Nyerere.

1960-62. Pren part activa a la guerra d'Algèria, cridat per Frantz Fanon. Es passa per Egipte i Palestina i treballa amb Nasser, amb qui té problemes arrel d'una periodista siriana, tot i que res de l'altre el món -els problemes, que no la periodista, que quan començava a fer dansa del ventre tenia tothom als seus peus.

1963-64. Cansat i deprimit pel seu fracàs amorós amb  la periodista siriana, que finalment era una agent del KGB, es refugia a Jamaica i es dona al rom i a l'ska, co-fundant el grup «Skatalites».

1964-1966. Treballa de crupier a Las Vegas.

1966-68. Atret per les noies hippies i per l'ambient de San Francisco se'n va a Berkeley on es doctora en antropologia indígena i alterna amb Frank Zappa i el Captain Beefheart. Enamorat d'una ballarina thai, acaba a Bangkok, on, al caire de la desesperació, és captat pel vietcong. 

1968-1973. Vietnam. La seva experiència el fa l'ànima de la construcció de túnels al Vietnam. Rebutja un ministeri.

1976-77. Torna a Catalunya, però decebut totalment per la transició, s'autoexilia voluntàriament.

1977-1982. Viu una temporada a Berlín i connecta amb el moviment alternatiu. Passa a l'est i l'Eric Honecker el convida amablement a tornar-se'n després de la seva participació al XXIII Congrés del SED, en el que va intentar convèncer els delegats d'adoptar unes línies polítiques similars als «Alternativen». Se'n va a Centreamèrica.

1982-1994. Frustració pels desastres a Centreamèrica. Anys obscurs de desaparició o potser letargia. Exili a Malta, treball com a crupier a casinos de Gozo, Beirut, Nicòsia i Latakia. Pernambuco. Tanmateix, alterna estades de lluita a Sud-Àfrica, Timor-Est, Palestina...

1994-2000. Reapareix a Chiapas. Reciclatge en les estratègies de lluita modernes.

2001. Retorn al Garraf. Fundació de la LA.