Històries de la descolonització
als Països Polacs

                                                               
                                                               
                                                               


La descolonització no sols ha tingut lloc al Sud. A casa nostra, el procés de descolonització, tímid i lent, però insistent, ha représ el camí iniciat per Macià setanta anys més tard. Això sí, d'una forma força peculiar...Us presentem per primer cop una aproximació històrica a les accions descolonitzadores dels darrers 5 anys inspirades per la teoria subversivo-barrilaire i el ridiculisme.

Abans que la teoria subversivo-barrilaire del dr. Cat fes forat al fins aleshores avorrídissim moviment d'alliberament català, impulsant l'heroica descolonització de les Illes Medes, algunes organitzacions inspirades pel ridiculisme d'en David Duran van protagonitzar petits fets que ja configuraven l'esclat d'una nova manera de lluitar tot passant-s'ho pipa. Passaran així a la història:

el Front Cireraire Arenyenc d'Alliberament Nacional
el Comando Mongeta
el Front Pelamàstils
el Comando Allioli
el Comando Avellara
 

 
Front de Desesperats en
Defensa de la Terra

El Front de Desesperats en Defensa de la Terra (FDDT)  va  reivindicar formalment el robatori de la bandera espanyola a la delegació d'Hisenda a Gandia (la Safor) el 29 de març del 2002. La bandera va ser feta presonera, va restar hostatge de l'escamot durant una nit i va ser executada per la tècnica de combustió amb begudes alcohòliques la nit següent

 
Escamot d'Alliberament Nacional dels Barrets

L'Escamot d'Alliberament Nacional dels Barrets van segrestar el barret de l'exrector de l'UdG, Nadal. Per a deixar-lo lliure, exigien entre altres coses un nou recorregut del riu Onyar, o una desfilada nudista del príncep Felip.

 
   

El juliol del 2002, el pensament catià, tan recentment instaurat als Països Polacs (2001), entra per la porta gran i canvia radicalment el panorama alliberador català.
 
 

Comença la descolonització. 27 de juliol del 2002: les Illes Medes, alliberades.


El 27 de juliol el 2002 es va produir un fet inesperat que capgirà la història de la lluita anticolonial al nostre país: els escamots de voluntaris i voluntàries de l'Exèrcit dels Països Catalans van alliberar les Illes Medes i hi van proclamar la República Catalana Provisional.

En una acció pràcticament espontània, festiva i alegre, armats amb pistoles d'aigua i bon humor, vencent el boicot d'alguns vaixells que no van prestar-se a dur els intrèpids lluitadors, un centenar de voluntaris anticolonials no van trobar resistència per fer-se amb el control de les illes.
Mostrant un bon criteri que fa preveure un exitós futur, els expedicionaris van tornar aviat al continent per fer un arròs. La calor del juliol i tanta gavina desaconsellàven una estada més llarga. De tota manera, les Medes ja estaven alliberades i no era qüestió de fer el préssec. Una part de l'armada van prendre un refrescant bany al moll. Era destacable la pastera pirata de Sant Joan de les Abadeses, model d'enginyeria al servei del país. Els comandants Juli Vert  i Pere Gil van coordinar perfectament les accions. La presència de la premsa va ser important i l'acció va sortir destacada a l'Avui, El País, el Periódico, La Vanguardia, el Nou 9, Vilaweb, Indymedia, Catalunya Ràdio... (trista absència de TV3). Aquest fet és essencial i consolida l'èxit absolut de l'operació, per què l'absència de la premsa o que aquesta hagués reduit el fet a una anècdota escolta hagués estat fatal per al moviment descolonitzador. Es evident que, en general, la premsa va entendre el to de l'acció i el va qualificar amb força respecte i intel·ligència, el que demostrà que subversivo-barrilaires no sols són una manera de passar-ho bé, sinò que són una estratègia político-militar encertada que pot dur moltes més simpaties al moviment descolonitzador que accions més «ortodoxes», avorrides, i excloents.

 

Campanya: «Jo també passo del seu toro»

Aquesta campanya, la primera iniciada per la LA i clàssic en la lluita anticolonial, vol plantar cara a un dels estris més estesos de colonialisme psicològic i que ha esdevingut un dels símbols més potents de l'espanyolisme més garrulot: el toro. Com lluitar contra la seva proliferació exponencial? Doncs atacant les seves estratègies més subtils: els símbols i tota l'artilleria inconscient amb la que dia rera dia les nostres ments es van espanyolitzant, homohomo-ge-neïtzant... Usant la paròdia com a eina subversiva es creà un  símbol d'insubmissió colonial que és de per sí l'anti-toro: el cat-gat.
Si ells tenen el toro (símbol ranci, fatxós, txulesc i masclista per excelència), i a més ens el posen a les carreteres, als cotxes, a les samarretes i fins i tot a la sopa, nosaltres ens fem la següent i innocent pregunta: Per què no podem disposar també, naltros, del nostre propi símbol? I encara més, per què no el podem plantificar a les carreteres, posar-lo als nostres vehicles, samarretes, calçotets, o a on ens roti?

 

S'anima el culebrot del toro del Buc,
24 d'agost del 2002.

La matinada del 24 d'agost del 2002, l'Escamot dels Vaquers per una Terra Lliure (EVTLL) va dur a terme el canvi de sexe del brau del Bruc. Aquest no era si no un dels molts episodis d'una llarga història que en Miquel Carxot ens il.lustra al seu interessant article Ascens i caiguda del toro del Bruc.

 

L'Exèrcit Popular dels PPCC allibera l'illot d'es Fonoll Marí, prop de Manacor.
19 d'agost 2002


Una trentena de joves, amb suport logístic d'una divisió de l'armada catalana (bàsicament patins de platja i matalassos) i d'una brigada de nedadors, van conquerir heroicament el dia 19 d'agost, una illa que es troba gairebé 15 metres de la costa. «Aquesta impressionat actuació de la secció balear del nostre exèrcit nacional indica que el camí iniciat amb la descolonització de les illes Medes és ja irreversible», indicà el comandant Juli Vert, entrevistat per l'agència Malta News: «El nostre és un exèrcit poc convencional, però té un aventatge sobre la resta: els nostres soldats s'ho passen de puta mare i això, a la llarga, ens depara un futur immillorable».

 

Campanya: Retornem els nostres arxiu a Salamanca
Setembre 2002

Com a solució a l'afer arxiu de Salamanca, el nostre líder, En Dr. Cat, treballador infatigable per a la concòrdia entre nacions, va inspirar una campanya d'intercanvi entre Salamanca i el nostre país. Ells ens tornarien els nostres documents i nosaltres, a canvi, els enviariem tot el que pertany a l'imperiet espanyol i que no fóra just que retinguéssim. Material digne d’aparèixer a un futur «Archivo General de la Colonización Española» que compensaria haver perdut l'altre arxiu. Aquest arxiu tindrà el seu interès, no ho dubteu pas: permetria al món sencer (i a nosaltres de passada) conèixer al detall la vida diària dels indígenes catalans sota el període colonial.

1. Papers i documents: Rebuts de peatges d'autopista; Corones del tortell de reis; Fotos oficials del Borbó com les que hi ha als ajuntaments i comissaries; La lletra Ñ (si es possible retallada de EL PAÍS); Exemplars de El PAÍS i premsa colonial en general; Precintes del paquet de tabac i alcohol amb l’escut constitucional i la paraula España; Segells de correu espanyols; Propaganda del PP; Enganxines o matrícules de cotxe amb la «E» i del toro d'Osborne; DNIs o passaports actuals o usats, tan és-; material d'Operación Trumfo; Cromos i pòsters de la selecció espanyola de futbol; Cartilles militars; Etiquetes de productes únicament en castellà; El seus llibres d'història d'España; Cartes de restaurants només en castellà; Instruccions d'ús de tota mena d’estris no traduïdes al català; Fotocòpies de la declaració de renda; Pòsters turístics de corridas de toros...
2. Objectes:
Discos de la Nina, Julio Iglesias o similars; Vídeos del «Verano azul»; Samarretes amb el toro; Pots d'olives «La española» (buits, evidentment); Barrets mexicans; Sangria; Nines flamenques, Castanyoles i panderetes amb la llegenda «recuerdo de España»; Roba de la mili; Tricornis de guardia civil; Porres de grisos; Plaques del «Ministerio de la Vivienda» franquista; Banderes espanyoles de tota mena i mida; Altaveus de l'aeroport del Prat; Cartells de les comissaries; Trossos de peatge d'autopista o peatges sencers; Centrals nuclears; Plans hidrològics; La RENFE sencera...
3. Persones, mutants i similars:
Júlia Garcia Valdecasas; El Naranjito; Luis del Olmo; Cobi; La tuna; La Nina; Supereñe ; Javiers Sardás -Victorias Camps- Foros Babels i d'altres superintel·lectuals reconeguts mundialment sense els quals la nostra vida seria... menys mediocre.

 

Alliberament del Castell de Burriac, Maresme.
16 de novembre del 2002


L'
Exèrcit Popular dels PPCC alliberà el Castell de Burriac, bonic baluart que domina el Maresme entre Cabrera i Argentona. L'acció va ser duta per la columna Argentona de les Milícies Burriac del Destacament del mateix nom. Els comandants Pere Gil i Juli Vert hi eren presents en persona, i varen declarar:
«Farts del dialogant règim pepeista i la laboriosa i poliglota familia reial, un grup de voluntaris guerrillers descendents directes de Jaume I i de la familia Burriac, hem decidit empunyar falçs, destrals i algun que altre Kalashnikov de rebaixes. Ja que no ens deixen escollir democràticament el futur de la nostre terra, no ens queda més remei que alliberar la nostre nació per la via dels fets. L'Exèrcit del Països Catalans va començar amb les Medes, tot seguit amb S'illot del Fonoll Marí prop de Manacor i el dissabte 16 de novembre, el Castell de Burriac és el nostre següent objectiu. D'aquesta forma, aviat la totalitat del territori català serà dels seus legítims propietàris. Via fora catalans !»

 

L'escamot Julivert actúa a Badalona.
setembre i octubre 2002

L'Escamot Julivert va protagonitzar una acció reivindicativa per protestar per la presència d'un autobús de l'exèrcit espanyol a la plaça Pep Ventura, instal·lat per reclutar i informar els joves de la ciutat sobre la possibilitat de fer carrera militar. L'escamot va enganxar cartells per tota la plaça, va repartir octavetes entre els veïns i va fer pintades contra l'exèrcit en el mateix indret on durant tot el dilluns i al llarg d'avui dimarts s'hi ha instal·lat l'autobús militar. Capitanejat pel legendari comandant Pere Gil (heroi de la invasió de les Medes), l'Escamot va emetre un comunicat de premsa on demanava que es fes fora l'exèrcit de la ciutat i feia una crida als joves badalonins per tal que no s'incorporessin a files, tot denunicant la participació espanyola en el recent atac al poble iraquià, el foment de «valors espanyolistes, masclistes, homofòbics i racistes», el cost que té per a cada ciutadà el manteniment de les forces militars, «l'assassinat de milers badalonins durant la Guerra Civil» o la impossiblitat de construir un món de pau amb els exèrcits... El setembre, l'escamot havia protagonitzat una acció semblant.

 

Sal a Perpinyà (Rosselló), 9 de novembre del 2002

Brillant i intel·ligent acció de l'Exèrcit Popular dels PPCC, mostra de la negativa d'una part del nostre poble a acceptar la dominació i el genocidi cultural francés. Recuperant l'esperit dels Angelets de la Terra, això sí, amb armes més modernes: els símbols, la imaginació, l'humor i la solidaritat, els activistes van llençar sal a la prefectura. El comunicat del comandant Pere Gil deia:
«Salut, companys i companyes de lluita. L'Exèrcit dels Països Catalans ha actuat per primera vegada al Nord de la Nació!!! Diferents escamots d'arreu del país, després de mesos d'entrenament en diferents modalitats de lluita i d'utilització d'armes... ja han passat a l'acció. Davant el que seria el govern civil a Perpinyà, es van anar acumulant quilos i quilos de sal, per recordar als ocupants francesos, que en aquell tros de la nostra Terra, la lluita segueix, i seguirà fins aconssequir l'Objectiu final: La Independència i la Reunificació dels Països Catalans. Com sempre agraím a tots els voluntaris/es que han col·laborat en l'acció.
Poble Armat, Poble Respectat.
En nom de l'Exèrcit dels Països Catalans: El comandant: Pere Gil »

 

El MRAN-P engega la campanya INVENT[ARI]EM EL PAÍS. Juliol 2003

INVENT[ARI]EM EL PAÍS Campanya per recuperar el territori, metre a metre és la campanya que proposà el MOVIMENT RIDICULISTA D'ALLIBERAMENT NACIONAL (PROVISIONAL) per a l'estiu 2003. Segons el MRAN-P l'esforç realitzat l'any passat per l'Exèrcit Popular dels Països Catalans fent-se a la mar (i a la muntanya...) per alliberar les Medes, Fonoll i Burriac van estar bé. Tanmateix, al seu parer cal fer propostes més agosarades i innovadores. En aquest sentit, la proposta eera alliberar territoris... sense sortir de casa!
Amb la campanya proposava que tothom pugués sumar els metres quadrats de què és propietari/llogater/okupa als territoris ja alliberats per l'Exèrcit Popular. Això significava afegir al quilòmetre quadrat recuperat els metres de les cases, pisos, apartaments, horts i trossos, terrenys, places d'aparcament, tendes de campanya, rulots, casals populars i cases okupades dels membres i simpatitzants del moviment ridiculista. Metre a metre, fins a la mascletada final! L'objectiu final era alliberar els 73.449 km2 del país... o almenys invent[ari]ar els espais que ja han estat recuperats.

 
   

L'escamot Les Roderes i els Roders de l'MRAN-P alliberen la cova del Cavall de Llíria (camp del Túria).
1 de novembre del 2003

L'escamot Les Roderes i els Roders de l'MRAN-P va alliberar el primer territori al sud del país. Seguint la via iniciada l'històric 25 de juliol del 2002 a les Medes ara tocava alliberar la cova del Cavall de Llíria (Camp de Túria), situada en aquesta bonica població que va veure el propi Sant Vicent fent miracles en la seva millor época. L'acció no estava exempta de detalls molt simbòlics, com que el 1709, i com a premi de la batalla d'Almansa, Felip V va crear un títol nobiliari que el va atorgar al recabró de Berwick. Aquest títol és el del Ducat de Llíria, que avui en dia conserva la casa dels Alba (la dels ducs, no confondre amb la Casa de Bernarda Alba). Per tant, a part demanar l'abolició de la monarquia, s'exigí prèviament l'abolició d'aquest títol ja que va ser l'únic ofert arran de la guerra de Successió a tots els Països Catalans.
 

 

El castell de Bairén (La Safor), alliberat.
8 de desembre 2003

Un escamot d'intrèpids voluntaris de l'organització CAMINET ENLLUMENAT va alliberar el Castell de Bairén, a Gandia (la Safor),  un punt estratègic per al sud dels Països Catalans i es remunta al periode islàmic. Va ser conquerit pels nostres avantpassats al segle XIII i va caure en mans de l'imperiet espanyol el 1707, sota el domini del qual ha romàs fins el seu alliberament. CAMINET ENLLUMENAT assegura que «des de les seues muralles podrem vigilar els moviments de l'enemic, els especuladors que destrueixen el nostre territori al servei de l'imperiet espanyol, des de Cullera fins a Dénia».
Es confirmà  la presència als fets de Bairén dels comandants Pere Gil i Juli Verd, herois de les Medes, fent costat al sotscomandant de «Caminet Enllumenat» Blai Cama-roja. També van participar en aquest històric esdeveniment els brigadistes intercomarcals de l'Alcoià reunits al « Comando Alcalde Pelletes», el Comando Intercomarcal Benissero Autònom (CIBÀ), les Brigades Bici-transportades Marcel·lí Pérez , el Comando Llonganissa i Xoricets, i el batalló grauer Portuaris, a més d'una brigada internacionalista gallega també es va fer veure dins l'imponent dispositiu operatiu desplegat.

Comunicat oficial de «Caminet Enllumenat» (EP-PPCC) al poble treballador català. BAIRÉN ALLIBERAT... TREMOLA, IMPERIET!

Avui, 8 de desembre de 2003, en una acció sense precedents a La Safor, hem pres la iniciativa i hem alliberat el castell de Bairén de les urpes de l'imperiet espanyol. Ha estat un combat dur contra les forces de la natura, doncs l'enemic ha fugit cametes ajudeu-me en veure'ns aparéixer per La Banyosa. Des del castell de Bairén disposarem d'una vista privilegiada sobre la costa, des de Cullera fins a Dénia, per vigilar els moviments dels especuladors, aquells que fan diners a canvi de destruir el nostre patrimoni natural i destrossen les nostres marjals i platges. Amb la nostra acció avancem un pas més per desempallegar-nos de l'opressió de l'imperiet, cap a la independència dels Països Catalans i la construcció d'una societat sense explotadors ni explotats. Però, com que som gent raonable (a més d'uns grans estrategues) i sabem que aquesta lluita va per llarg, no tanquem la porta a una negociació amb els poders imperials per un cesse de les hostilitats.
Aquestes són les nostres exigències:
- Retirada de tota la simbologia espanyola i espanyolista de les places i carrers dels Països Catalans.
- Retirada de les forces d'ocupació espanyoles (exèrcit, "nazionals" i Guàrdia Civil) en un plaç de 48 hores.
- Prohibició de l'apropiació de la plusvàlua per part de tercers i control obrer de la producció mitjançant assemblees.
- Demolició immediata de Terra Mítica i Port Aventura, símbols de l'imperiet i l'imperiot al qual serveix.
- Exigim que Fernando Mut aparega en Gandia TV (en hores de màxima audiència) cantant «els segadors» i "la internacional" (en català, és clar) i vestit de saragüells.

Si aquestes exigències no són satisfetes abans de la fi de l'any 2003, «Caminet Enllumenat» continuarà alliberant pam a pam la comarca i, qui sap, si la resta del país... Independència Països Catalans! Caminet o mort!

 

FREEDOM FOR GIBRALTAR
Juliol 2004


La presència de destacats dirigents ridiculistes catalans i gallecs a la cel·lebració del 300 aniversari d'incorporació de Gibraltar a l'Imperi Britànic. 300 anys de colònia (mini-colònia, per ser exactes). Per tal de subratllar la hipersensibilitat espanyola pels atacs de fa 300 anys a la « soberanía espanola» i la nul·la sensibilitat als atacs de l'imperi espanol, fa menys de 300 anys, a altres sobiranies, com per exemple... la nostra, la delegació anticolonial pretenia tocar la pera als mitjans imperials. A més, posats a reclamar, perquè no la Catalunya Nord?

Cal destacar la proposta que va fer la Lliga Anticolonial per resoldre el conflicte, basada en dues possibilitats:

1. L'intercanvi: Espana recupera Gibraltar i retorna Ceuta, Melilla, Perejil i les possessions colonials peninsulars i insulars (inclosos PPCC, Euskadi i Galiza).
2. Seguir la proposta, més complexa i peculiar, però no per això, poc interessant, de l'Instituto Cartográfico Colonial de Gibraltar, per a la descolonització de la península: Gibraltar esdevindria una potència (Gran GIbraltar) que arribaria fins ben bé Albacete; els Països Catalans serien independents amb el nom de Países Polacos/polàquia, incloent Andorra (Pequena Polaquia Montanesa), Polaquia gabacha, Polaquia Central, Polaquia Septentrional o Tropical i Polaquia Insular; altres notes d'interés són el Protectorado Astur o el Pasillo Cántabro per donar sortida al mar a Madrid.

 

Col·locació de la placa commemorativa del segon aniversari d'alliberament de les Medes.
Juliol 2004

En motiu del segon aniversari de l'alliberament de les Illes Medes,  va tenir lloc el 25 de juliol del 2004 un tendre i emotiu esdeveniment commemoratiu. Recordant la gesta de Juli Vert i Pere Gil comandant les tropes de l'Exèrcit Popular dels PPCC, una delegació formada per forces vives i veterans, va embarcar-se en ) amb un catigat com mascaró de proa per desembarcar a la Meda gran.
Des de la històrica alçada del penyassegat, mirant als quatre punts cardinals, es va col·locar i descobrir una bonica placa generosament cedida per l'Associació de Veterans de les Medes.
Un cop descoberta la plca, el comandant Pere Gil va procedir a condecorar els presents amb la medalla d'En dr Cat. Mentrestant els present xiulaven himnes patriótics. L'acte va servir també d'arrencada del
I FESTIVAL D'ESTIU: DESCOLONITZA, DESCOLLONA'T.

 

Alliberat el Cagalló del gegant a Ontinyent (Vall d'Albaida)
Agost 2004
 

Cau l'únic toro balear
Novembre 2004

El dissabte 10 de novembre, de matinada, una banda de desconeguts, utilitzant la tècnica de serrar els barrots que el subjectaven, va fer caure l'únic toro de Osborne de les Balears. Fins al moment, havia campat sobre un pujol en el quilòmetre 24 de la carretera que uneix Palmell amb Artà, entre els municipis de Montuïri i Algaida. Es tractava d'un toro petitó, acomplexat. La majoria dels Osbornes arriben a els 14 metres d'alt i ocupen una superfície de 200 metres quadrats. Aquest feia tan sols cinc metres d'alt per vuit d'ample, 40 metres de superfície i 2.000 quilets de no res.
No ha estat el primer atac rebut pel 'morlaco mallorquí'. En anteriors ocasions ja havia sofert diversos atacs i pintades. A la fi del mes d'octubre del 2004 , la silueta del toro va aparèixer sense la banya esquerra. A principis de desembre de 2003 va recuperar la seva antiga esplendor, la seva asta, i va ser netejat de les pintades. Per poc temps però: aquest cop el toro ha desaparegut literalment de la carretera i ha acabat a terra, pintat de color rosa. .

 

Can Pingàs, de Terrassa, guanya brillantment la primera edició del «Descolonitza, descollona't», descolonitzant La Mola (Vallès Occidental).
Estiu 2004

La Lliga Anticolonial, el MRAN-P, Free Catalonia, Amics d'en Dr Cat, i el Consorci per a la promoció de la D.O. "freak català", van iniciar el  juliol del2004 el I Festival d'estiu: DESCOLONITZA, DESCOLLONA'T.
El Festival volia promoure la mul-tiplicació d'accions descolonitzado-res massives i creatives, tant d'espais, objectes, monuments, com de persones o animals, arreu de les comarques del país.
La primera edició va tenir un brillant guanyador: CAN PINGÀS, de la bonica vila de Terrassa, co-capital del Vallès Occidental, que amb la seva acció intrèpida i valent descolonitzant la Mola, cim-monestir que domina tot el Vallès Occidental i es veu des de tota la comarca recordarà diàriament als 800.000 vallesencs/enques que la descolonització no sols és possible, sinó que ja ha començat també al cor de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
L'acció va comptar a més amb un fantàstic suport creatiu, amb un catigat gegant i fins i tot màscares gatunes, una de les quals passarà a formar part del fons del Museu Nacional d'Art Plegable (MNAP). En un emotiu acte al Via Fora de Gràcia (Barcelona), membres emèrits d'Amics d'En dr Cat van lliurar als representants de Can Pingàs un bonic trofeu ellaborat pel conegut artista Jordi Avià.

(A la foto de sota, ermita alliberada durant al Festival).

 

El CATMÒBIL, eina de difussió anticolonialista.
Tardor 2004

La LLIGA ANTICOLONIAL va iniciar un nou servei per a difondre el pensament enlluernanant d'En dr. Cat arreu! El projecte «catigat on tour» porta  l'ideari d'En Dr Cat arreu del país.
 

 
tornar