consulteu el lluminós pensament polític d'En dr. Cat!!
 

Agregació en la diversitat: Aliança dels indígenes dels pobles colonitzats amb els immigrants i els colons, per tal de crear societats multiculturals que rebutgin la colonització i creïn estats multiculturals descolonitzats basats en la diversitat i la militància anticolonial.

Bon catalanet:  En l'època colonial clàssica, el bon negret era l'indígena que abandonava la seva llengua i aprenia francès; que deixava les tradicions del seu poble i acceptava les europees -el progrés!!- sense crítica ni discussió; que delatava els seus compatriotes rebels o, disfressat com policia, els assassinava a les ordres de l'exèrcit invasor ; que aplaudia la repressió dels blancs contra els seus germans; que treballava per l'explotació colonial i la misèria dels seus; que, en gran part, va haver de fugir a la metròpoli o va ser mort per aquells a qui havia traït. En resum, el bon negret acceptava ser un esclau i feia tot el possible per l'amo. El seu exemple màxim n'és l'Oncle Tom.Més endavant, el terme va evoluiocnar cap al de bon colonitzat.
A casa nostra no tenim bons negrets, però sí un munt de bons catalanets, que treballen per al benestar i la prosperitat de l'imperiet, a canvi de diners i engrunes de poder. 
Els nostres bons catalanets, els nostres bons colonitzats, fan la feina molt ben feta, com ja la van fer el 1939 i anys següents i també molt abans. Simplement cal fer allò que l'amo (el de la metròpoli) vol. Exemples: en Duran Lleida, en Borrell, en Boadella...

Burrisme: pensament (ejem) que proposa que el millor símbol per representar la nació catalana és el burro català. Les seves característiques bàsiques: estupidesa, ser curt de mires, tossuderia, treballar de sol a sol per un altre i de franc, submissió, donar patades d'esquena i a cegues... semblen positives als seus promotors (?), qui a sobre, hi veuen un element racial. No cal dir-ho, és un pensament de rucs....

CAT POWER: proposta de la LLIGA ANTICOLONIAL per tal que els poble català recuperi l'autoestima, el poder i les regnes del seu destí.

Colònia: país o territori que no té la capacitat d'administrar-se autònomament sense la supervisió o bé la imposició d'una altra nació.

Colonització psicològica: Estratègia colonitzadora consistent en envair subtilment els colonitzats amb elements psicològics assimiladors cap a la cultura colonitzadora. Quan un poble és massivament atacat per estratègies de colonització psicològica parlem d'infecció colonial massiva, tot i que és preferible el tema infecció zòmbica colonial (v.més avall, "zombisme"). El resultat és que els infectats deixen en segon termini la pròpia cultura i la del país on viu per substituir-la per una versió estereotipada i empobrida de la cultural colonitzadora.

Colonialisme: Teoria i pràctica que defensa que hi ha pobles superiors i que aquests tenen el dret a expandir-se i enriquir-se a costa dels suposadament "inferiors", i per tant a establir colònies i rebre'n els seus ingressos. Els colonitzats són les persones o pobles sotmesos a la pràctica colonialista.

Darwinisme cultural: Teoria que explicita que els pobles que sobreviuen o esdevenen potències mundials solen ser els pitjors o els més violents.

Espiral d'autoexclusió: Pràctica per la qual la identitat indígena dels pobles colonitzats es va recloent cercles progressivament més "purs", petits i marginals, el que du a una dinàmica cada cop més tancada i suïcida, precedent a la desaparició

Imperi: estructura política que dirigeix el món neoliberal globalitzat. No confondre amb l'antic imperiamericà, el seu antecessor, desmuntat als anys 70 per la pressió revolucionària a l'interior dels USA i la resistència vietnamita.

Imperiet: es diu de les potències colonials ex-imperis que encara no han assimilat que ja no són sinó potències de segon, tercer, quart, cinquè...ordre al móni fan el ridículautoconsiderant-se importants. Per ràbia, solen atormentar pobles petits sense cap pretensió. Imperiets són Espanya, França, Turquia, Rússia...
Imperiet de ponent: Nom pel que es coneix Espanya en els medis anticolonials.
Imperiet del Nord: Nom pel que es coneix França en els medis anticolonials. També se'n diu "Pétit Empire.

Indígenes: Persones que viuen i treballen en un territori i se'l senten seu i senten pròpia la seva cultura

Nacionalracisme: Teoria que proclama que la pròpia nació és superior a les altres. En Dr. Cat pensa que sovint les nacions colonitzades poden caure-hi durant  les seves lluites d'alliberament.

Països Polacs: denominació que En dr.Cat proposa per superar el problema del nom de la nació.

Polac o polaqués: denominació que En dr.Cat proposa per superar el problema del nom de la llengua.

Principatcentrisme: Efecte que suposa que els catalans residents al Principat oblidin la resta de la nació i ho vegin tot des de la seva estreta pespectiva.

Ridiculisme: DAVID DURAN, insigne escriptor garrafenc, va proposar el 1996, al seu llibre CATACONYA, LA VIA RIDICULISTA D'ACCÉS A LA INDEPENDÈNCIA (ed. La Magrana) aquesta teoria. Bàsicament, el ridiculisme proposa que els catalans es posin a fer tota mena d'accions tan estrambòtiques i ridícules que les potències colonials decideixin retirar-se dels territoris ocupats de pura vergonya aliena. Seguint les seves petjades, va néixer durant el 2003 el MOVIMENT RIDICULISTA D'ALLIBERAMENT NACIONAL (PROVISIONAL), més conegut com MRAN-P . Diversos col.lectius han realitzat accions ridiculistes més o menys ortodoxes (Comando Avellana, L'Escamot d'Alliberament Nacional dels Barrets...)

Ridiculisme invers: Un dels productes més interessants de l'Escola d'Estiu Anticolonial 2003 a Aeropoli (Mani) va ser el descobriment del RIDICULISME INVERS. Es tracta simplement d'aplicar el ridiculisme a les potències colonials, destacant i utlitzant com arma tot allò que fa tuf a ridícul en les seves actuacions qüotidianes i que és molt, donada la tendència natural dels imperiets a ser patètics. Dos exemples clars:
1. Aznar té una foto del Perejil al seu despatx. Patètic, oi? Ridícul, no és cert?
2. Els soldats espanyols a Diwaniya van posar un toro d'Osborne a la seva base. Ridícul del tot.

La pràctica del ridiculisme invers pretén donar el màxim de difusió a les actuacions ridícules de l'ocupant, per tal de desprestigiar-lo al màxim.  Tot està previst: existeix fins i tot un TERMÒMETRE RIDICULISTA INVERS, que permet  puntuar de l'1 al 10 l'acció ridiculista (una frase del Rajoy, una acció imperial especialment patètica, una bandera de 50 metres, fotos del parlament de Madrid...). Es seleccionen les millors i se les hi dona la més gran difussió, tal com es faria amb un acudit.

Tanmateix, es posa un problema: no són incompatibles el ridiculisme invers i el ridiculsme normal?
De cap manera. Si els catalans fan el ridícul de manera que afavoreixin que els espanyols els expulsin del seu imperiet, però alhora creix entre els catalans un fort sentit de vergonya aliena per les actuacions dels ocupants, es generen dos processos independents en la mateixa direcció: la separació amistosa i pactada, amb el convenciment que la convivència no ha anat gaire bé. Cadascú a la seva i apa, a viure!! De fet, sovint s'ha sospitat que accions patètiques protagonitzades per l'imperiet de Ponent (com en el cas Rosa de-Pa-nya, amb les periodistes amb banderets i cridant el nom de l'imperiet a les rodes de premsa del Festival d'Eurovisió) estaven impulsades per agents ridiculistes catalans, el que confirma que l'estratègia del ridiculisme invers complementa i enforteix el ridculisme i en general, tot el moviment subversivo-barrilaire.

Subversivo-barrilairisme: Teoria creada per EN DR CAT que es basa no tant en el fet de fer el ridícul com en el d'utilitzar l'humor i la paròdia contra els imperiets ocupants. De fet, el ridiculisme seria una de les possibles tàctiques del subversivo-barrilairisme.
 

Substitució simbòlica: una part de la feina colonitzadora passa per substituïr al cap del colonitzat els seus símbols per foranis, per tal de millorar la seva assimilació. La substitució simbòlica desfà aquest camí, canviant els símbols que l'imperiet ens ha implantat per paròdies o símbols propis alternatius que alliberen part de la seva pressió colonial. Per exemple, substituir el toru d'Osborne pel catigat.
 

Taxa Fanon:  taxa calculada per economistes i antropòlegs de les Universitats de Saigon, la Havana i Daar es Salam, que calcula el que  han de pagar a les ex-colònies les potències colonialistes sobre el patrimoni espoliat i els interessos generats durant els segles de colonització.

Taxa genocidi: segona taxa, associada a la Fanon, que calcula la indemnització a pagar per les potències colonialistes als pobles colonitzats pels genocidis comesos sobre persones i bens culturals. Aquests dos conceptes per sí sols capgiren les relacions Nord-Sud: d'aplicar-se, el Nord tindria un deute extern enorme amb el Sud. És per això que hi ha economistes "revisionistes", especialment a Sud Àfrica, que proposen condonar els interessos a occident. D'altra banda aquesta taxa també és aplicable per exemple a Anglaterra o Espanya, que haurien de finançar la reconstrucció completa de les cultures que han destruït, inclosa l'escocesa o la catalana.

Zombisme colonial: és una malaltia, una intoxicació política. El colonitzador ha robat al colonitzat l'esperit del seu poble, la seva veritable personalitat, i l'ha substituït per una versió pudent i estereotipada del seu propi. El zombie colonitzat adopta de manera automàtica, a la vida diària, els trets del colonitzador, abandonant els propis. Per exemple, en el nostre cas, subordina el català al castellà; escolta el Bustamante enlloc de la Núria Feliu; per a ell/a els «huevos con chorizo» són la màxima expressió de la cuina mundial; porta el «toru» d’Osborne al cotxe; anima la selecció espanyola; a l’estranger s’identifica com «spanish»; troba normal que les botigues per a turistes de la costa gironina estiguin plenes de figuretes flamenques i barrets mexicans; no s’estranya de ser els únics «spanish» que paguen peatges i el doble d'impostos; creu que el seu país no és cap país sinó una regió/nacionalitat d’Espanya...
El resultat és un home/dona que pel que fa a la seva identitat  col·lectiva va donant patèticament tumbus per la vida, amb l'ànima posseïda i segrestrada per una potència malèfica i forània que el dirigeix des d'un altre país amb un sol objectiu: l'assimilació total, convertir el poble intoxicat en una nova regió del seu. Els virus zòmbics es van expansionant i van possibilitant que la potència malèfica sigui cada cop més gran i poderosa a costa del poble infectat.