Miquel Carxot, és més aviat primet i sembla poca cosa, però és un dels periodistes i polemistes més distingits del Garraf. La seva afecció a l’espeleologia el fa un dels pocs bons coneixedors d’aquesta estranya regió kàrstica foradada com un gruyère (o és com un emmental?), i que tantes sorpreses amaga sota la superfície calcària aparentment erma, paradís dels llangardaixos. Precisament, es va comprometre amb la causa anticolonial des d’un encontre fortuït amb En dr. Cat al fons d’un avenc. L'heroi el convidà a prendre un got de whisky del Mekong (el seu preferit) per refer-se de l'ensurt (fa feredat trobar-se al mig d'un túnel fosc a 200 metres de profunditat un home-gat de dos metres d'alçada passejant sense llum i fumant un toscano!!).  D'aquí va nèixer una cordial amistat i col·laboració que encara perdura i que de tant en tant fa nèixer boniques perles literàrio-polítiques.

Miquel Carxot a punt de baixar, a través de l'avenc del "Patxarino", al quartel secret d'En dr. Cat al Garraf. El flanquegen dos lligaires amb la característica màscara.